Alguna cosa no funciona prou bé quan, malgrat les lleis pioneres i els missatges de normalitat que intenten transmetre les sèries de televisió, encara hi ha enquestes que diuen que un de cada quatre escolars creu que l'homosexualitat és una malaltia. I que un terç dels alumnes de primària i secundària no veuen incorrecte tractar despectivament un comany perquè la seva orientació sexual sigui diferent de la majoria. "L'homofòbia persisteix i ha de començar a combatre's a l'infància. Per això, es pregunten què està fent l'escola per eradicar la discriminació. Una entitat, vol que la tornada el col·le deixi de ser un malsón pels seus fills. Víctimes d'assetjament escolar, els gais i lesbianes adolescents, sobretot els que encara no han fet pública la seva orientació es troben desemparats. El pitjor, asseguren els nois, és la soledat, "no poder parlar amb ningú". Alguns-molt pocs- troben suport en amocs, però en rares ocasions compten amb la comprensió o la complicitat del professorat.
El pla interdepartamental per a la no-doscriminació estableix que el fet homosexual i el transsexual s'han d'incorporar a la formació continuada del personal docent, però la realitat demostra que això encara no és així. El mateix pla estableix que tots els col·legis catalans han de preveure en els seus currículums de ciències socials "intruments per incloure-hi el fet homosexual".
i jo em pregunto.. s'han parat a pensar alguna vegada els responsables d'Educació com se sent un noi homosexual quan l'obiguen, per exemple, a canviar-se de roba, a l'hora de gimnàstica, en un vestidor només per nois? El més normal es que se sentin incòmodes.. "com si deixessin sola a una noia sola canviant-se en un vestidor de nois".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada