El luxe de ser nen

La convenció dels drets de la infància compleix 20 anys.

El 20 de Novembre de 1989 es va firmar un text fonamental per millorar la situació dels menors de tot el món: La conveció dels Drets de l'Infant, impulsada per Unicef. En les seves 54 disposcicions es recull tot el conjunt de drets civils, polítics, culturals, socials i económics destinats a garantir a la infància la supervivència i el desenvolupament, a portar una vida plena en què no se la descrimini i en què es respectin els seus punts de vista. La convenció va ser firmada per tots els països del món, i ratificada com a llei per tots excepte dos: Somàlia i els Estats Units.
En les dues dècades d'aplicació de la Convenció s'ha aconseguit importants avenços en la millora de la vida dels infants(la xifra anual de morts de menors de 5 anys en el món a baixat de 12,5 milions el 1990 a 9 milions el 2008, per exemple, i s'han estès els programes educatius i d'atenció sanitària), però segeix quedant moltíssim per fer per aconseguir que en la meitat del planeta ser un nen no sigui un luxe, sinó un dret.
La sensibilització de la població és una eina clau perquè els estats s'impliquin en la lluita per defensar el més vulnerable de la societat, un sector que, a més a més, té la clau del futur. I si s'ha de començar per algú és pels mateixos nens:les escoles del primer món s'han de convertit en el viver on germinin les ànsis de justícia. I moltes han començat a fer-ho implicant-se en projectes educatius que fan de la cooperació el seu eix principal.

Jo crec que la sensibilització de la població és clau perquè els Estats s'impliquin en la protecció dels menors.
S'ha avançat, però queda molt per fer aconseguir que en la meitat del món, ser nen deixi de ser un privilegi, no creieu?

Els pares d'homosexuals demanen "educar" els professors

Alguna cosa no funciona prou bé quan, malgrat les lleis pioneres i els missatges de normalitat que intenten transmetre les sèries de televisió, encara hi ha enquestes que diuen que un de cada quatre escolars creu que l'homosexualitat és una malaltia. I que un terç dels alumnes de primària i secundària no veuen incorrecte tractar despectivament un comany perquè la seva orientació sexual sigui diferent de la majoria. "L'homofòbia persisteix i ha de començar a combatre's a l'infància. Per això, es pregunten què està fent l'escola per eradicar la discriminació. Una entitat, vol que la tornada el col·le deixi de ser un malsón pels seus fills. Víctimes d'assetjament escolar, els gais i lesbianes adolescents, sobretot els que encara no han fet pública la seva orientació es troben desemparats. El pitjor, asseguren els nois, és la soledat, "no poder parlar amb ningú". Alguns-molt pocs- troben suport en amocs, però en rares ocasions compten amb la comprensió o la complicitat del professorat.

El pla interdepartamental per a la no-doscriminació estableix que el fet homosexual i el transsexual s'han d'incorporar a la formació continuada del personal docent, però la realitat demostra que això encara no és així. El mateix pla estableix que tots els col·legis catalans han de preveure en els seus currículums de ciències socials "intruments per incloure-hi el fet homosexual".


i jo em pregunto.. s'han parat a pensar alguna vegada els responsables d'Educació com se sent un noi homosexual quan l'obiguen, per exemple, a canviar-se de roba, a l'hora de gimnàstica, en un vestidor només per nois? El més normal es que se sentin incòmodes.. "com si deixessin sola a una noia sola canviant-se en un vestidor de nois".

"SER PARE EN SOLITARI ÉS UN GRAN ESFORÇ PSICOLÒGIC"

Quim Gual, afirma que se sent com "un nàufrag", però la paraula no és aquesta. Més aviat es podria dir que en Quim Gual és un supervivent. I un valent. Aquest enginyer de la Seat, viudo des de fa dos anys, se'n surt meravellosament bé amb la seva filla, Sara Jiangguo, de 4 anys. "Ser pare en solitari suposa un gran esforç psicològic", diu. El dia a dia el porta amb l'ajuda d'una treballadora domèstica i el suport ocasional de la família.

Sort en tenim ara, que Catalunya estrena carnet de família monoparental. Aquest és un reconeixement a l'esforç diari d'"un grup de persones cada vegada més important i amb una realitat diferent de la majoria.

Mor un dels bessons de dos mesos maltractats

Els blaus als seus cossos menuts van posar els metges sobre la pista del calvari que dos germans bessons de només dos mesos i mig estaven patint a casa seva. Un d'ells va morir ahir al migdia després d'haver entrat en coma a causa de les lesions cerebrals que presentava, mentre que l'altre continua ingressat tot i que no es tem per la seva vida. Els pares de les criatures van ingressar poc després a la presó d'Alhaurín de Torre(Màlaga) per ordre d'un jutje de Torremolinos.
Tot va començar dimecres passat a la tarda, quan els progenitors dels nadons, un noi d'origen rus i una noia ucraïnesa sense la documentació en regla, van anar a l'Hospital Maternal de Màlaga perquè una una de la criatures semblava que estava molt malalta. Els pediatres que els van atendre van sospitar que podia tractar-se d'un episodi de maltractaments perquè els bessons, dos nens nascuts l'agost passat, presentven molts hematomes per tot el cos. Un examen mèdic fet dijous al matí va confirmar els pitjors presagis. Els cops estaven repartits per tot el cos, inclòs el cap, i una ressonància magnètica va permetre apreciar els danys cerebrals que patia el germà que estava en més mal estati que van obligar a ingresar-lo a l'uci del centre sanitari. El seu estat va empitjorar i va entrar en coma, fins que ahir al migdia va morir.
En la seva declaració, els pares van assegurar que havien deixat els nens a càrrec d'una tercera persona, tot i que van oferir versions contradictòries sobre la seva indentitat. Ara, els serveis socials comprovaran si algun familiar es fa càrrec de l'altre bebè o si passa a mans d'alguna família d'acollida.


jo dic..
Sentim a parlar de maltractaments entre parelles, maltractaments de pares a fills i viscerversa, però.. com es pot maltractar a bebès de cossos menuts i indefensus?
Aquets no tenen cap manera d'enfrontar-s'hi, no tenen ni força ni paraula.
En quins temps estem vivin? Com potser que els pròpis pares maltractin els seus petits bebès?

per més informació: